Diumenge 15 de març. Quart dia de la pandèmia.

La compareixença del President Sánchez va ser a tres quarts de nou gairebé. Mitja hora d'intervenció des d'una sala de premsa de Moncloa buida. Després, preguntes telemàtiques dels periodistes, via correu electrònic o via vídeo gravat. Trobo que ha estat millor que el dia anterior,més segur i també més proper a la gent. Però les mesures no sé si seran suficients. 

Poders especials als ministres de Defensa, Interior, Transports i Sanitat. Però no es tanca Madrid ni cap comunitat. Va repetir diverses vegades que "Esto no va de territorios, va de personas". Però no té massa sentit que el govern d'Espanya no apliqui les mesures que la Generalitat ha aplicat a Igualada i el govern de Múrcia als municipis costers.

Les mateixes mesures per a totes les comunitats i autoritat reforçada del govern d'Espanya, que podrà dictar ordres a tots els poders de l'Estat, incloent el Ministre de l'interior sobre els Mossos i la Ertzaintza. Segons sembla, els indepes ahir estaven exaltats i a TV3 no es parlava d'altra cosa, amb la Rahola indignada. Pot haver-hi tensió entre el govern d'Espanya i els governs català i basc, amb uns ministres d'Interior i Defensa plenipotenciaris que poden arribar a prendre decisions conflictives que després hagin de ser esmenades pel President.

Ahir al vespre, però, a les xarxes només es parlava de que es podria anar a la perruqueria i a la tintoreria però no a comprar roba, i a treure a passejar el gos però no a passejar amb els nens.  Poden semblar mesures ridícules per 15 dies però no ho són si pensem que són per a 2 mesos. No som conscients del que això significa,  i cal vetllar per la salut mental de la gent, no només per la salut física i la higiene. Per això no tanquen els estancs tampoc, ni els quioscos, ni potser tampoc les tendes de tecnologia per garantir que la gent pugui estar entretinguda. La salut mental i la convivència seran els grans temes del confinament.

Segurament quan el confinament acabi creixeran els divorcis -com ho fan després de les vacances d'estiu, però cal prevenir que durant el confinament creixin els suïcidis. Cada any n'hi ha més de 3.000 a tot Espanya. La situació de confinament podria portar a que més persones prenguin aquesta decisió.

A les 7 de la tarda, el nombre de contagiats ja superava els 6.000 i els morts 180. A la nit es va saber que l'esposa del President Sánchez ha donat positiu.

El Marc va estar mirant tota la compareixença a la televisó, primer des de la taula, mentre acabava de sopar, i després des del sofà, estirat. Probablement recordarà aquest dia, i segur que recordarà el que suposarà aquest confinament. Fa un parell de dies em va preguntar per primer cop pel Pedro Sánchez, i si era l'alcalde. Li vaig dir que era el President d'Espanya. Va estar escoltant atentament com el president s'adreçava al país. És la primera vegada que és conscient que alguna cosa important està passant.

Quan el Marc ja dormia, a les 10 de la nit, la gent va sortir als balcons a aplaudir, en reconeixement al personal sanitari que està fent front a la crisi. Molta gent. Al nostre barri i arreu. Es va transmetre el missatge per les xarxes socials i el seguiment va ser notable. La gent necessita expressar el seu agraïment i buscar un lloc on trobar-se amb els altres, ja que no hem de baixar al carrer. A Itàlia no només ho fan, sinó que cada vespre canten una cançó. Un dia, l'himne nacional, un altre "Azzurro", i així. Alguns fins i tot fan solos, cantant o tocant un instrument per animar el barri. Coses que només poden passar a Itàlia.

Ahir, tot i així, no es van anunciar les mesures econòmiques. Sembla que no es van anunciar perquè no hi ha acord. És molt complicat. No només perquè es dispararà el dèficit i caldrà endeutar-se més, sinó perquè serà molt difícil garantir els drets dels treballadors i alhora evitar que les empreses es vegin abocades a la suspensió de pagaments. Veurem quines mesures es prenen dimarts vinent, al proper Consell de ministres.

Mentrestant, s'ha fet públic que a les províncies de Barcelona i Madrid ja només es fan tests als casos que impliquen hospitalització. Els casos lleus, per tant, no es diagnosticaran i s'hauran de passar a casa com una grip normal. S'assumeix que el nombre de casos serà molt superior als que es notifiquen cada dia des de les conselleries i el Ministeri de Sanitat. I voldrà dir que els nous casos que s'estan declarant aquest cap de setmana a Barcelona i Madrid són tots casos que requereixen hospitalització. Fet que posa més en evidència encara la falta de llits.

La Comunitat de Madrid sembla que ha sigut ràpida de reflexos implicant a tots els hospitals privats, sota un mateix centre de control que monitoritza els llits disponibles. A més, alguns hotels de la capital s'han posat a disposició per ser medicalitzats. Si fos un govern d'esquerres l'acusarien de "nacionalització encoberta" però ja va bé que ho faci el PP, tot i que acabaran traient rèdit polític d'aquesta crisi, sens dubte. 

La Ayuso s'ha crescut i ja explica que els madrilenys s'han de preparar per perdre a molta gent. "Será traumático, perderemos a muchas personas". 

L'esquerra té moltes més dificultats per fer front a la mort. Ho veiem com un fracàs col·lectiu. La dreta mira la mort de cara, ja sigui provocada per una guerra o una pandèmia, i no se sent tan responsable de les morts. A l'esquerra sempre li queda el dubte de si hauríem pogut fer més per evitar-ho. L'esquerra té més tendència a plorar per la llet vessada.

El perill d'aquesta crisi en el govern d'esquerres és que no hi ha un Rubalcaba. L'home que va gestionar l'11M des de l'oposició, preparant la victòria del PSOE tres dies després. L'home que va fer-se càrrec de la situació quan la crisi econòmica va superar al president Rodríguez Zapaterio i als seus ministres i es va convertir en vice-president plenipotenciari. Qui farà aquest paper en aquesta crisi? Encara no ho sabem. Si hi ha algú que faci aquest paper, el govern potser es pot salvar. Si no, el govern caurà un cop superada la crisi. Amb un agreujant: fa només 2 mesos que s'ha constituït.

1.700 casos en només 24 hores. Aquest és el balanç d'avui al migdia. Ja són 7.700 casos, quasi la meitat (3.500) a Madrid. Hi ha hagut 100 morts en 18 hores: ja són 288. I el que és pitjor, hi ha 382 malalts a l'UCI. Molts d'ells és de suposar que ja no ho explicaran. Fins fa pocs dies, sabíem les edats dels morts -tots de més de 75 o 80 anys- i ens explicaven que tenien patologies prèvies. Ara ja no. Suposem que tenen les mateixes característiques d'edat, però no ho sabem pas.

D'altra banda, comencen a anunciar que han donat d'alta 500 casos, s'entén que els primers. Han de passar 10-15 dies per a que et donin l'alta.

A més, no es podran celebrar vetlles ni funerals de morts amb coronavirus. Per tant, els amics i familiars no podran plorar els seus morts, com ja està passant a Itàlia. Els morts amb Covid-19 no es poden vestir i han d'anar directament des del lloc on han mort, sigui l'hospital o casa seva, al cementiri o al crematori. Així ho explica avui la crònica de l'Anna Buj a La Vanguardia. L'Eco de Bergamo ahir va haver de reservar 10 planes per anunciar els morts a la ciutat. Normalment en dedica una. Ja no hi ha cambres funeràries suficients i s'han hagut d'habilitar les esglésies dels cementiris per aquesta funció, mentre esperen a ser enterrats. 

Ja hi ha quasi 1.000 morts a la Llombardia, una regió de 10 milions d'habitants. A Hubei, amb 50 milons d'habitants, han mort menys de 3.000 persones. Llombardia s'ha convertit en l'epicentre de l'epidèmia. Hi ha casos esfereïdors. No es veia res semblant a l'Europa occidental des de la segona guerra mundial.

Aquest matí però, es seguia veient gent pel carrer. Poca, però era un diumenge. Hi havia cua a la Farmàcia de Riera Blanca/Constitució. Dispensaven la medicació des de la porta. Pensava que hi hauria menys gent.

Diuen que ahir el front litoral de Barcelona era ple de gent, com també Ciutat Vella. A la ciutat encara hi ha molts turistes. Això acaba de començar.

En un altre ordre de coses, avui s'ha anunciat una notícia important: el Rei Felip ha anunciat que renuncia a l'herència que li pugui correspondre del seu pare, el Rei Joan Carles, i li ha retirat l'assignació que rebia de la Casa Reial. Tot això després que el Washington Post publiqués que en el compte corrent de Joan Carles on s'havien rebut els 65 milions de la monarquia saudita, el Rei Felip apareixia com a segon beneficiari, a condició de que ajudés econòmicament a la resta de la família reial en el que poguessin necessitar. El Rei Felip ho ha tallat ràpidament: no es podia permetre una polèmica com aquesta en aquest moment.