La pandèmia i la mort. Adaptació o indiferència?
Ha passat un any des de l'inici de la crisi de la Covid-19. Durant els primers 4 mesos -entre març i juny- van morir quasi 30.000 persones a Espanya, i ens semblaven moltes. En els 8 mesos següents n'han mort 40.000 més, però no ens ha semblat tan dramàtic. Per què? Perquè hem après a conviure amb la mort i la malaltia. En hem adaptat. Hem acceptat la mort encara que no ens atrevim a dir-ho. Van morir 30.000 persones mentre estàvem tancats a casa o començàvem a sortir en franges horàries molt marcades mentre seguíem treballant des de casa i els nens no anaven a escola. El primer cop va ser dur, estàvem espantats. 30.000 morts en 4 mesos eren molts. I aviat vam saber que eren més, perquè molts més van morir com a conseqüència del virus, però sense una prova diagnòstica que certifiqués que l'havien patit. Però la tardor-hivern ha sigut molt diferent. Ja no estàvem espantats sinó més aviat fatigats o irritats. Tanmateix, seguia morint gent, molta gent. 40.000 en 8 meso...