Divendres 13 de març. Segon dia de la pandèmia.

Primer dia sense escoles a Catalunya. Molt poca gent al metro i poquíssima amb mascareta. Carrers molt buits. Però al carrer Ferran hi ha les mateixes furgonetes de repartiment de sempre. Algun treballador amb guants de làtex.

La Rambla gairebé buida, amb els cartells de l’estrena mundial de Lohengrin, dirigida per la besnéta de Wagner, que s’havia de produir dijous vinent i que s’ha suspès perquè no es poden realitzar actes de més de 1.000 persones.

Avui ens hem aixecat amb el titular que diu que el virus s’està propagant més ràpidament a Espanya que a Itàlia i que les mesures de les dues darreres setmanes no han funcionat. Seguint aquesta teoria, d’aquí 10 dies hauríem d’estar igual o pitjor que Itàlia, que ahir va superar els 1.000 morts per l’epidèmia. 

A Espanya cada pacient està contagiant a una mitjana de 3 persones, una de les taxes més altes del món. I aquí està el problema. A Estats Units estan en la mateixa taxa. En canvi, a Iran i Itàlia han aconseguit baixar-la a 2. Són models estadístics, però deuen respondre bastant acuradament a la realitat. El problema, diuen, és que estem fent pocs tests. Si en fas molts, com Corea del Sud –més de 210.000- tens més possibilitats de controlar l’epidèmia. Per què en fem pocs? Ni idea. Ens falten mecanismes per fer-los? No ho sé. “No es pot lluitar contra un virus si no saps on és” alerta la OMS. I sembla que nosaltres no ho acabem de saber.

Corea ha fet 4 tests per cada 1.000 habitants i Itàlia 1 test per cada 1.000. Són els dos països que n’han fet més. No tenim dades oficials d’Espanya, però sembla que estem en 0,3/0,4. Segons alguns metges epidemiòlegs, absolutament insuficient. Per tant, molts portadors no saben que estan contagiats i poden propagar el virus. 

Ja som el sisè país del món amb més contagiats. Quatre societats científiques espanyoles han demanat al Ministeri de Sanitat que faci més tests. Però sembla que a Catalunya només hi ha 10 laboratoris públics que els fan. I cap de privat. Per tant, encara que volguessis pagar-ho, no pots fer-te el test.

A nivell polític tot està mogut. El virus ho ha trastocat tot. Ahir Ciutadans va arribar a dir que donades les circumstàncies podria arribar a negociar els pressupostos amb el govern. Al final, només dos membres del govern tenen el virus (Irene Montero i la ministra Darias, de Política Territorial). Els reis també han donat negatiu, tot i que la reina havia estat fa uns dies amb Irene Montero. “España se aproxima al cuadro italiano a velocidad accelerada. Pronto se hablará de gobierno de concentración nacional”, escriu el Juliana.

Els supermercats estan plens. Ahir el Mercadona estava impossible, tot i que el Caprabo no. Més de mitja hora fent cua per pagar. Avui al Mercadona hi ha seguretat a la porta i només deixen entrar en funció de la gent que surt. Sembla que la cua creua tota la plaça i arriba fins a l’Institut. 

No em trobo bé i tinc tos. He comprat un termòmetre a la farmàcia del carrer Ferran, he preguntat si tenien gel hidroalcohòlic -s'havien quedat sense existències- i després he passejat per la Rambla fins al Port, davant les golondrines, per veure el mar. He agafat el metro a Drassanes i a un quart de dues era a casa. No tinc febre. He trucat al telèfon d'atenció per al Coronavirus però comuniquen. 

Ja hi ha 4.000 casos a tot Espanya. Hem crescut en 1.200 des d'ahir a la mateixa hora. Un desastre. Tot i així, el nombre de morts no ha pujat gaire, n'hi ha 90.

S'ha cancel·lat la roda de premsa que s'havia de fer aquest matí al ministeri de Sanitat i Pedro Sánchez farà roda de premsa a les 14:30. Caldrà prendre més mesures. Com escrivia ahir en Juliana, la "línia Simón" ja no dóna més de si. És a dir, la via del portaveu científic s'ha esgotat. És hora de prendre mesures polítiques. Sembla que es planteja decretar l'Estat d'Alarma.

A nivell internacional, a Bèlgica i Luxemburg també han decretat el tancament d'escoles i a Iran ja hi ha més de 500 morts. Més de 60 països han decretat restriccions per als passatgers que venen d'Espanya. En aquest moment som un dels països del món en una situació pitjor. Marroc va tancar ahir totes les fronteres marítimes i terrestres amb Espanya. Milers de marroquins no podran entrar a treballar a Ceuta i Melilla. També tallaran el trànsit aeri amb França. Alguns països, com Ucraïna i la República Txeca, han tancat les fronteres per a tothom.

L'Ajuntament de Madrid ha tancat les terrasses de la ciutat. La Comunitat de Madrid decretarà el tancament de bars, cafeteries, restaurants i discoteques des de demà. Però la Comunitat està discutint prendre més mesures i la reunió del Consell de Govern s'està allargant perquè sembla que no hi ha acord. Ahir van anunciar que obririen 1.000 nous llits de cures intensives, en col·laboració amb la sanitat privada, però aquest matí els sindicats han dit que no hi ha prou infermeres per a tants llits. Venen dies difícils.

De moment, tot ja s'ha començat a aturar. El nombre de passatgers al Metro de Madrid ha caigut un 45%.

L'Estat  d'alarma permet una base legal per posposar les eleccions basques i gallegues, per controlar i regular l'abastiment dels mercats i per poder mobilitzar l'exèrcit. Estem creuant el Rubicó. Només un cop s'ha declarat l'Estat d'alarma, per la vaga dels controladors del 2010. Però la seva aplicació era molt restringida. Ara serà generalitzada.

Tothom espera la roda de premsa de Pedro Sánchez. De moment, hi ha una contradicció evident entre la recomanació general de "Quedar-se a casa" i que les administracions no enviïn a tots els treballadors de serveis no essencials a treballar des de casa. Viurem dies de contradiccions.